Grup Carles Enginyeria Article Una Nova Finestra Oportunitats

Una nova finestra d’oportunitats

La Transició Energètica és un concepte que dins els diferents sectors que ens dediquem a treballar amb l’energia està molt assumit, però que encara no ha arribat ni ha quallat a la societat. Per tant, la fotografia actual és que els que treballem dins el sector i la societat anem a velocitats diferents. I som precisament “nosaltres” els que hem de moure fitxa per reduir aquesta diferència en el velocímetre perquè, tard o d’hora, s’ha d’aconseguir que el sector professional i la demanda de la societat encaixin i comparteixin interessos, o com a mínim una part d’aquests. Una peça interessant en aquest panorama és el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya que, entre altres, marca l’horitzó del 2050 per tenir un consum d’energia 100% renovable.

Una primera mostra d’aquest interès compartit és l’abolició de la llei coneguda com l’Impost al Sol que posava molts entrebancs a qualsevol persona o petita empresa que decidís invertir una part del seu capital en crear, consumir i gestionar la seva pròpia energia. La desaparició de l’impost al sol venia marcat per Europa a partir del 2021, però el govern espanyol ha decidit no esperar-se.

Això significa que, de mica en mica, les administracions, empreses i particulars donarem passos (alguns amb més determinació que altres) perquè aquesta política de creació i autoconsum d’energia s’estengui per tot el territori. D’una manera o altra, Europa marca quin és el camí a recórrer i desfà anomalies com l’impost al sol a Espanya, un país que malgrat gaudir de moltes hores de sol, en genera molta menys que Alemanya, Regne Unit o Itàlia.

La comparativa entre països respecte les noves instal·lacions fotovoltaiques tampoc deixa en molt bon lloc a Espanya. Mentre el 2017 Alemanya instal·lava 1.750 MW, Regne Unit 910 MW, França 890 MW i Holanda 853 MW, Espanya es quedava amb un increment de només 135 MW.

Segons Greenbyte, que explica quina quantitat d’energia elèctrica fotovoltaica generen tots els països del món, des del 2010 al 2017 Espanya ha passat de 4.414,6 MW a 5.571 MW. Una xifra interessant, però que queda ridícula si es comparava amb l’evolució que han fet altres països de l’entorn en el període de 2010 a 2017:

  • França. De 1.167,8 MW a 8.134 MW
  • Regne Unit. De 0 MW a 12.397 MW
  • Itàlia. De 3.469,7 MW a 19.419 MW.

Potser la desaparició de l’impost al sol facilita fer un autèntic salt de qualitat. No obstant això, aquest regal ens arriba amb lletra petita. Els peatges per instal·lar sistemes que permetin l’autoconsum s’eliminen fins el 2026, que serà quan els governs hauran de decidir si posen en marxa nous impostos. Per poder fer-ho, hauran de complir una sèrie de condicions:

  1. Si el productor d’energia rep algun tipus d’ajuda pública.
  2. Si l’autoconsum suposa un 8% de la producció d’energia del territori. En aquest cas, s’haurà de valorar si aquesta situació genera un impacte negatiu en el sistema i el posa en perill.
  3. A més d’aquests dos condicionants, les instal·lacions inferiors a 25 kW mai es veuran afectades per possibles nous impostos al sol.

És a dir, que la gran majoria de la societat, l’administració, el sector industrial i el domèstic té via lliure per produir, consumir i compartir l’energia. Així doncs, el món de possibilitats que s’obre és enorme. Tot i que encara necessitarem temps perquè la legislació s’adapti a la realitat que es va imposant i també perquè la tecnologia redueixi els costos i estigui a l’abast de la majoria de la població. Malgrat aquestes petites dificultats, és evident que la desaparició de l’impost al sol obre una nova i necessària finestra d’oportunitats.